Enlairades. En silenci. Amb el temps aturat.

Sagnava.

Davant el fanal. Poc abans hi havia topat.

L'home, abans de travessar el carrer, li donà el mocador.

Desinteressadament.

En un primer moment sentí alleujament. Però al quedar-se

tota sola, el sentiment fou de solitud i debilitat.

Ell no voldria el mocador tacat. De sang.

Pensà ella.

Aixecà la mirada i veié la gota vermella lliscant pel fanal.

Sorpresa, el seu primer reflex fou esborrar-la, després s'ho

repensà, i decidí deixar la seva empremta. Com si fos un senyal.

Trista, travessà pel pas de vianants i deixà anar el mocador.

S'enlairà i desaparegué entre les branques d'uns arbres propers.

Si. És clar. Ho has endevinat.

Finalment, el tant anomenat "canvi climàtic", ha deixat la

seva emprenta. I de quina manera.

Aquell tramvia, que tot just feia unes hores que circulava,

es va trobar, tot de sobte, amb un aiguat que mai abans s'havia

vist. I vist i no vist, tots immersos en un gran volum d'aigua.

La deessa fortuna em va donar un cop de mà. De bon matí m'havia

dirigit cap el Decathlon i havia adquirit un kit complert de escafandrisme.

De manera, que donades les circumstàncies, i com si ho hagués fet tota

la vida, em vaig calçar la vestimenta, les ulleres, la bombona i vinga.

Què caram! Cap amunt, amb aquelles aletes, anava tot ràpid i content.

Escolta, que m'ho vaig passar d'allò tant bé.

Hi eren per arrreu.

L'Ajuntament havia creat una brigada que emprava les 24 hores

del dia per tal de retirar-los del carrer. No sempre amb èxit.

Per poc que plogués, de seguida els veiem amunt i avall.

La veritat és que eren completament inofensius. Però, i la bava?

La Bava!

Així en majúscula, com ha de ser. Quina Bava! De fet hi havia

qui l'aprofitava per lliscar amb els esquís. A més, ara que no

hi havia gaire neu, era una bona manera d'usar-los.

Bé, hauria-ho de veure'ls bellugant totes les banyes. quan topaven

amb alguna bonica femella. Oh! Impressionant. Es movien a una

velocitat difícil de seguir amb la vista.

Mentre, la noia, allà, al bell mig, desafiant aquella massa llefiscosa.

O, potser el seu únic interès, era trobar un cony de taxi que la portés

lluny d'allà. Lluny de banyes i baves.

Pobrissona!, trobar un taxi, un dia plujós com aquell!.