Cony!
El cas era que havia caigut la Lluna.
Surava.
Encara no havia complert els 14 anys. D'amagatotis, vaig
decidir fer un passeig amb la barca, sabeu, una aventura nocturna.
Amb la esperança de veure el monstre.
Però, en cop d'això, em topo amb la Lluna!
Torna a casa i explica que t'has trobat el satèl·lit al bell mig del llac.
Bé, de fet, mitja Lluna.
El llac, jo dins la barca, i davant meu aquella pedrota!
Potser baixava de tant en tant per fer uns glops d'aigua.
O, aprofitava la nit per fer "surfing" a les tranquil·les aigües
d'aquell gran bassal.
Tot plegat una bogeria. O com diria l'altra, una escena plena de
romanticisme.
Tornà a casa emocionat, pensant però, que les coses han d'estar
al seu lloc, i el lloc de la Lluna és allà dalt, a una distància prudent
de tots nosaltres, a una distància màgica.
dijous, març 22, 2007
dimecres, març 14, 2007
No recordo com vaig arribar-hi. Tot just acabava de pixar.
Em demanava silenci. Obrí i tancà més d'una vegada les
parpelles. Havia de ser una broma. Al mirall hi havia...
Sens dubte, es tractava de dues bruixes que se'n fotien de mi.
Però, i si aixecava aquell immens ganivet, per tot seguit clavar-li
a la esquena? No calia avisar-la, perquè de fet, ella mateixa ja
s'adonava de la situació. Així que estàvem a punt de veure esclatar
un bany de sang o només es tractava d'una juguesca de mal gust.
Per altra banda, com podia estar en una estança desconeguda per
a mi amb dues noies tant maques?
Però que estava passant!
Jo no volia ser l'espectador d'un assassinat!
Vinga nenes, deixeu de jugar i anem per feina, maleït sia!
